Fotos: Sr. Ramon Luis.
"Sr. Vicepresident García Pont, Jaume,
Araceli, Josep M. Morte... Sr. Sirio del Valle, a qui aprofito per felicitar-li pel
guardó concedit a l’Escullera, guardó a més, ben merescut...
Us vull fer-vos saber a tots els presents,
la meva joia i agraïment per aquesta distinció. Un guardó considero per
diversos motius, molt especial. En primer lloc per que ve concedit per una
penya, la Blanc Blava de Sants i Hostafrancs, una penya jove però amb
dinamisme, que ha sabut mantenir aquesta força, aquest impuls més enllà de l’empenta
que sorgeix del lògic moment fundacional, en uns moments en els que el moviment
penyístic en general, i algunes penyes de les més històriques ho estem passant
força malament.
En segon lloc, per que molts dels seus
integrants als que tinc el plaer de conèixer, son espanyolistes que recolzen i donen suport temporada rera temporada, al
futbol base i als femenins del nostre club, i amb els que he coincidit ja no
només a la Dani Jarque sinó inclòs en altres camps propers on els nostres
principals equips juguen partits importants.
I en tercer lloc, pel fet que 20 mesos després
que “Sentiment Perico” publiqués el seu darrer capítol a la xarxa d’internet, m’omple
de satisfacció que encara avui hi hagi que se’n recordi d’un, d’aquesta tasca
altruista, i ho agraeixi sentidament amb el lliurament d’aquest guardó.
Us tinc que dir, que més enllà d’aquestes
9 temporades que “Sentiment Perico” va estar entre vosaltres, des del 2006 fins
el 2015, la meva vinculació amb el futbol base i femenins del nostre club va
molt més enllà. S’inicia des de que en setembre de 2001 l’Espanyol recuperà
part del seu patrimoni amb la inauguració de la Ciutat Esportiva. Allà passant
forces estones tots els caps de setmana, vaig conegut molta gent, força espanyolistes;
molts d’ells han esdevingut amics, alguns també, per llei de vida, malauradament
ens han anat deixant pel camí.
Però al marge d’això, la meva
vinculació en vers el futbol base ha seguit a través de les ones de Radio Despí
al programa espanyolista “Llobregat BiB” en el que col·laboro des de fa més de 7
temporades quan vaig decidir formar-hi part de la mà de Rafa Aragón per
encarregar-me de la informació de la nostra pedrera. Primer via telefònica - per
exigència d’horari i manca de transport -, i ja les darreres 4 temporades ja
físicament als estudis de Radio Despí des que van avançar el seu horari. A més,
des de la temporada passada per encàrrec del seu director José Antonio Meca, fent
a més una ressenya cada dimarts de tota la jornada del futbol base amb un anàlisis
detallat de tots els nostres equips, a
la pàgina web de “Llobregat BiB”.
Per que al marge de d’aquestes tasques
altruistes i puntuals col·laboracions, el meu vincle sentimental amb el futbol va més
enllà, doncs considero que el planter ha de ser la pedra angular de qualsevol
projecte de futur pel nostre club que es tingui per seriós. Ha d’ésser molt més
que una aposta purament esportiva, molt més que una manera de redreçar erràtiques
trajectòries financeres de l’entitat amb futurs traspassos; ha de ser una senya
d’identitat de la nostra institució, la nostra imatge d’entitat arrelada a la
base, sorgint amb humilitat, però amb força i ambició, en contraposició a
aquella entitat que tots coneixeu i que no citaré, que és tan pobre i miserable
que només té diners i prepotència; i en els darrers temps, imputats i
condemnats...
I aprofitant la presència d’un
important membre del Consell d’Administració del RCDE, no voldria finalitzar
sense dir unes paraules sobre l’equip femení, tot just en aquests moments que ho està
passant força malament. Vull deixar anar
un missatge de recolzament i desig per que amb
l’esforç de tots i totes, acabi finalment
salvant la temporada, i un cop aquesta finalitzi, els rectors de la institució
decideixin involucrar-se clarament en el projecte doncs la nostra societat
avança cada dia més en la igualtat de drets dels homes i les dones, i
l’Espanyol no pot ser absent a aquest moviment, no pot donar l’esquena a
aquesta realitat social. Si per qüestió de limitacions econòmiques no es pot
arribar a les fites assolides en temps passats en que es va conquerir l’èxit i la glòria, si al menys aconseguir que es
puguin confeccionar en el futur unes plantilles que esportivament siguin dignes,
de les que tots els pericos en podem estar-ne orgullosos.
Per tant, i finalitzo, moltes gràcies altre
cop a la Penya Blanc Blava de Sants i Hostafrancs. I cridant ben fort, Visca la
Penya Blanc Blava de Sants Hostafrancs!!!, Visca el RCD Espanyol i les seves penyes!!!".
Restaurant Can Manel, Sants (Barcelona), 11/03/2017.
.jpg)
